Finalment a primers d'agost han tret la bastida i han aparegut les persianes noves!

Ja era hora. Vegeu les fotos més avall que vaig penjar al 2007 a on es veu l'estat deplorable de les persianes d'aquest edifici. Tot aquest temps s'ha tardat en reparar-ho.

Vandalismo

Cuanta energía acumulada emerge a veces sin control. Para destrozar este banco se habrá necesitado mucho tiempo, mucha energía y mucha fuerza bruta. Ocurrió en octubre del 08 y al cabo de un tiempo las piezas del banco quedaron atadas con tira de plástico, alguien del ayuntamiento las ataría, y así han permanecido durante meses. Por fin se lo llevaron. Un banco menos. En estos bancos siempre se organizan tertulias de jóvenes, se encuentran las parejas, o almuerzan los paletas. Están en un lugar tranquilo, a la sombra de los árboles que nosotros odiamos porque nos han tapado el mar.

Cruzando la calle y pasando por este puente se llega al mar.

El día hermoso, la noche dura

Lluna plena, les persianes i el pont de la vergonya

La lluna plena de fa uns dies era un espectacle a la platja del Bogatell. Ara fa un temps agradable i sortir al capvespre a fer la passajada de rigor a la vora del mar fins al Forum no te preu. Estàn creixent edificis nous com bolets. Aquell que sembla sortit d'un bombardeig, cada vegada m'agrada més, sembla un castell fet de cartes de jugar a la brisca que ha de caure i desfer-se com si mai no hagués existit només amb una bufada.

Les persianes de la torre lenticular seguieixen igual des de fa mesos. Algú va treure les làmines que no estaven ben aferrades i així ha quedat. Fa llàstima. De tota manera i observant amb deteniment un s'adona de què hi ha pisos que les tenen totes o gaire bé totes i d'altres que els en falten moltes. Això vol dir que hi ha uns veïns que son cuidadosos i uns altres que son uns deixats. Si haguessin posat a puesto cada lleixa quan sortia del seu lloc i l'haguessin deixat ben fixada, no hauria caigut i no les haurien trobat mig despendolades quan van fer la revisió. Prou excuses! El pont que he batejat com "Pont de la Vergonya" perquè ha estat, des de que el van inaugurar, deixat de la ma de Deu i l'ha fet servir de vàter tot aquell que volia aliviar-se a qualsevol hora del dia i de la nit, i ha passat mesos o anys amb els recobriments metàlics retorçats perquè hi van cremar un matelàs, doncs finalment l'han arreglat i netejat i és un plaer veure'l tan netet. No sé quant de temps durarà però és bò de poder-ho constatar.

Diumenge al matí anem a la Barceloneta

El passeig de vora mar de la Vila Olímpica està inundat pel fet que ahir va ploure una mica. També ho està la plataforma del pont que atravessa la ronda, el que fa 3 des del Macdonalds, i ja hi han crescut les males herbes de tanta humitat.

Fa cara de tornar a ploure.

Uns núvols negres s'apropen galopant.

Ja han arribat a sobre nostre però encara no a Diagonal Mar, a on els edificis llueixen. La gent ha baixat a fer vida a la vora del mar. Està ple.

Els blocs de formigó que faran d'espigó estan amuntegats a la platja.
Els surfistes esperen que arribi una onada per pujar-se a la planxa i fer un viatge efímer per la cresta.

L'horitzó està ple de veles, deu ser dia de regata.

Passant per sota de l'edifici de Gas natural, es veien reflectits els cotxes de la ronda i també el cim del Tibidabo, en triangles de vidre diferents.

Passeig pel cementiri del Poble Nou

Avui és un dia d'hivern calentet i lluminós i he anat a passejar pel cementiri del barri. He passat per davant del monument als milers de morts ocasionats per la "fiebre amarilla" de 1821. He vist l'escultura preciosa del jove besat per la mort en forma d' esquelet amb les ales plegades i també la figura de cos sencer del jove gitano en la qual es distigeixen perfectament les costures dels texans, els botons del polo, les ulleres de sol penjades del jersey, el paquet de cigarretes que surt de dins de la butxaca, el rellotge, l'anell, la polsera i l'ampolla que porta a la ma.
També he anat a fer una visita a la tomba del "santet", un jove que va morir l'any 1898 als 22 anys i que segons la tradició popular, fa miracles. La gent li escriu cartes demanant-li favors, li posa flors i li deixa exvots. Mentre jo estava badoquejant ha arribat una dona carregada amb bosses del super, les ha deixat a terra, s'ha tret un paper escrit a ma de la butxaca, se l'ha mirat vàries vegades, i l'ha deixat amb molt de compte a darrera d'una creu. Després ha resat, ha fet la senyal de la creu, ha recollit les bosses i se'n ha anat.

Espai insòlit de reunió i de diverssió

Aquest és un lloc, situat en un racó, just al darrera de l'edifici lenticular de la Plaça Tirant lo Blanc, a on hi arriben periòdicament grupets de nois. Aparquen les bicicletes i mentre els uns xerran, els altres juguen a enfilar-se a la construcció d'entrada d'escombraries i a saltar des de dalt per anar a parar a la barana de totxana o a agafar-se a la branca d'un arbre. Hi ha la marca dels Latin Kings, amb un 14, encara que aquests noiets no en fan pinta de ser d'aquesta banda.