Avui és un dia d'hivern calentet i lluminós i he anat a passejar pel cementiri del barri. He passat per davant del monument als milers de morts ocasionats per la "fiebre amarilla" de 1821. He vist l'escultura preciosa del jove besat per la mort en forma d' esquelet amb les ales plegades i també la figura de cos sencer del jove gitano en la qual es distigeixen perfectament les costures dels texans, els botons del polo, les ulleres de sol penjades del jersey, el paquet de cigarretes que surt de dins de la butxaca, el rellotge, l'anell, la polsera i l'ampolla que porta a la ma.
També he anat a fer una visita a la tomba del "santet", un jove que va morir l'any 1898 als 22 anys i que segons la tradició popular, fa miracles. La gent li escriu cartes demanant-li favors, li posa flors i li deixa exvots. Mentre jo estava badoquejant ha arribat una dona carregada amb bosses del super, les ha deixat a terra, s'ha tret un paper escrit a ma de la butxaca, se l'ha mirat vàries vegades, i l'ha deixat amb molt de compte a darrera d'una creu. Després ha resat, ha fet la senyal de la creu, ha recollit les bosses i se'n ha anat.
També he anat a fer una visita a la tomba del "santet", un jove que va morir l'any 1898 als 22 anys i que segons la tradició popular, fa miracles. La gent li escriu cartes demanant-li favors, li posa flors i li deixa exvots. Mentre jo estava badoquejant ha arribat una dona carregada amb bosses del super, les ha deixat a terra, s'ha tret un paper escrit a ma de la butxaca, se l'ha mirat vàries vegades, i l'ha deixat amb molt de compte a darrera d'una creu. Després ha resat, ha fet la senyal de la creu, ha recollit les bosses i se'n ha anat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada