diumenge, 9 de setembre de 2007

Lluna plena, les persianes i el pont de la vergonya





La lluna plena de fa uns dies era un espectacle a la platja del Bogatell. Ara fa un temps agradable i sortir al capvespre a fer la passajada de rigor a la vora del mar fins al Forum no te preu. Estàn creixent edificis nous com bolets. Aquell que sembla sortit d'un bombardeig, cada vegada m'agrada més, sembla un castell fet de cartes de jugar a la brisca que ha de caure i desfer-se com si mai no hagués existit només amb una bufada.
Les persianes de la torre lenticular seguieixen igual des de fa mesos. Algú va treure les làmines que no estaven ben aferrades i així ha quedat. Fa llàstima. De tota manera i observant amb deteniment un s'adona de què hi ha pisos que les tenen totes o gaire bé totes i d'altres que els en falten moltes. Això vol dir que hi ha uns veïns que son cuidadosos i uns altres que son uns deixats. Si haguessin posat a puesto cada lleixa quan sortia del seu lloc i l'haguessin deixat ben fixada, no hauria caigut i no les haurien trobat mig despendolades quan van fer la revisió. Prou excuses! El pont que he batejat com "Pont de la Vergonya" perquè ha estat, des de que el van inaugurar, deixat de la ma de Deu i l'ha fet servir de vàter tot aquell que volia aliviar-se a qualsevol hora del dia i de la nit, i ha passat mesos o anys amb els recobriments metàlics retorçats perquè hi van cremar un matelàs, doncs finalment l'han arreglat i netejat i és un plaer veure'l tan netet. No sé quant de temps durarà però és bò de poder-ho constatar.

diumenge, 18 de febrer de 2007

Diumenge al matí anem a la Barceloneta




El passeig de vora mar de la Vila Olímpica està inundat pel fet que ahir va ploure una mica. També ho està la plataforma del pont que atravessa la ronda, el que fa 3 des del Macdonalds, i ja hi han crescut les males herbes de tanta humitat.
Fa cara de tornar a ploure.
Uns núvols negres s'apropen galopant.
Ja han arribat a sobre nostre però encara no a Diagonal Mar, a on els edificis llueixen. La gent ha baixat a fer vida a la vora del mar. Està ple.
Els blocs de formigó que faran d'espigó estan amuntegats a la platja.
Els surfistes esperen que arribi una onada per pujar-se a la planxa i fer un viatge efímer per la cresta.
L'horitzó està ple de veles, deu ser dia de regata.

Passant per sota de l'edifici de Gas natural, es veien reflectits els cotxes de la ronda i també el cim del Tibidabo, en triangles de vidre diferents.





Posted by Picasa

dimarts, 13 de febrer de 2007

Passeig pel cementiri del Poble Nou




Avui és un dia d'hivern calentet i lluminós i he anat a passejar pel cementiri del barri. He passat per davant del monument als milers de morts ocasionats per la "fiebre amarilla" de 1821. He vist l'escultura preciosa del jove besat per la mort en forma d' esquelet amb les ales plegades i també la figura de cos sencer del jove gitano en la qual es distigeixen perfectament les costures dels texans, els botons del polo, les ulleres de sol penjades del jersey, el paquet de cigarretes que surt de dins de la butxaca, el rellotge, l'anell, la polsera i l'ampolla que porta a la ma.
També he anat a fer una visita a la tomba del "santet", un jove que va morir l'any 1898 als 22 anys i que segons la tradició popular, fa miracles. La gent li escriu cartes demanant-li favors, li posa flors i li deixa exvots. Mentre jo estava badoquejant ha arribat una dona carregada amb bosses del super, les ha deixat a terra, s'ha tret un paper escrit a ma de la butxaca, se l'ha mirat vàries vegades, i l'ha deixat amb molt de compte a darrera d'una creu. Després ha resat, ha fet la senyal de la creu, ha recollit les bosses i se'n ha anat.

diumenge, 11 de febrer de 2007

Espai insòlit de reunió i de diverssió













Aquest és un lloc, situat en un racó, just al darrera de l'edifici lenticular de la Plaça Tirant lo Blanc, a on hi arriben periòdicament grupets de nois. Aparquen les bicicletes i mentre els uns xerran, els altres juguen a enfilar-se a la construcció d'entrada d'escombraries i a saltar des de dalt per anar a parar a la barana de totxana o a agafar-se a la branca d'un arbre. Hi ha la marca dels Latin Kings, amb un 14, encara que aquests noiets no en fan pinta de ser d'aquesta banda.



dilluns, 29 de gener de 2007

El pont de la vergonya




És el pont que passa per sobre de la Ronda litoral just al costat del del Macdonalds. El vam batejar amb aquest nom, "el pont de la vergonya", perquè des de que vam arribar a viure a la Vila Olímpica l'hem vist dia rere dia brut, ple de trastos, matalassos, pintades, caques de gos i humanes, i olor a pixats. Quan a algun dels trastos li calen foc, crema durant una bona estona i els pannells de metall s'aixequen i s'obren.
Fa uns anys, abans de què hi posessin un enreixat en una mena d'amagatall que quedava en un dels extrems, hi vam trobar una barra de ferro amb un arreglo fet de papers i draps per poder-lo agafar amb comoditat i fer-lo servir d'arma. Era una barra llarga, pesada, que amb un cop ben donat et podia trencar una cama, un braç, o el cap i enviar-te a l'altre barri. La tenien ben amagada a darrera d'una columna per tenir-la a ma quan calgués.
Qui és el responsable del manteniment d'aquest pont? L'Ajuntament? De moment sembla que ningú, ja que ni els serveis de neteja hi passen mai, ni tampoc els guàrdies municipals.
Hi va haver un temps en què hi vivien alguns sense sostre. Ara no hi dorm ningú, els hi deu fer por. Ara només és un vàter públic.

dimecres, 24 de gener de 2007

Des de la Pl. Tirant lo Blanc comencem aquest blog amb una pregunta: Què passa amb les persianes?



Miro per la finestra del meu lloc de treball, ja s'ha fet fosc i les finestres amb llum em mostren interiors multicolors. Fa una estona la posta era vermella i lluminosa. Els edificis de totxana amb persianes blanques, unes obertes i altres tancades, em feien sentir un plaer, com en diria, arquitectònic. Llàstima que l'edifici del davant, aquesta mola lenticular que veieu a la fotografia, des de fa uns dies té les persianes amb molt mal estat. Què ha passat? Els hi falten làmines, no a una o a dues, a moltes. Això deu tenir una raó de ser, vaig pensar el primer dia que me'n vaig adonar, i vaig trucar a una veïna que hi viu. Em va dir que arran de la caiguda al carrer d'una d'aquestes làmines, i per evitar que d'altres caiguessin també, van venir uns homes que es van penjar a la façana i van treure totes aquelles que els hi van semblar poc segures. I així ha quedat. Com Kosovo.
Les làmines d'aquestes persianes són de "quita y pon" i si un no va amb compte, quan les neteja, pot deixar-les mal falcades i per això poden caure. Ara, si es tracta de que siguin ben segures, no hem de fer res més que enganxar-les amb pega. Ja no seran de "posa i treu" però no podran caure i no caldrà deixar les façanes malparades per in secula seculorum. Ara que portàvem uns anys tranquils, després de tenir les bastides desplegades durant tant de temps.