dilluns, 29 de gener de 2007

El pont de la vergonya




És el pont que passa per sobre de la Ronda litoral just al costat del del Macdonalds. El vam batejar amb aquest nom, "el pont de la vergonya", perquè des de que vam arribar a viure a la Vila Olímpica l'hem vist dia rere dia brut, ple de trastos, matalassos, pintades, caques de gos i humanes, i olor a pixats. Quan a algun dels trastos li calen foc, crema durant una bona estona i els pannells de metall s'aixequen i s'obren.
Fa uns anys, abans de què hi posessin un enreixat en una mena d'amagatall que quedava en un dels extrems, hi vam trobar una barra de ferro amb un arreglo fet de papers i draps per poder-lo agafar amb comoditat i fer-lo servir d'arma. Era una barra llarga, pesada, que amb un cop ben donat et podia trencar una cama, un braç, o el cap i enviar-te a l'altre barri. La tenien ben amagada a darrera d'una columna per tenir-la a ma quan calgués.
Qui és el responsable del manteniment d'aquest pont? L'Ajuntament? De moment sembla que ningú, ja que ni els serveis de neteja hi passen mai, ni tampoc els guàrdies municipals.
Hi va haver un temps en què hi vivien alguns sense sostre. Ara no hi dorm ningú, els hi deu fer por. Ara només és un vàter públic.

dimecres, 24 de gener de 2007

Des de la Pl. Tirant lo Blanc comencem aquest blog amb una pregunta: Què passa amb les persianes?



Miro per la finestra del meu lloc de treball, ja s'ha fet fosc i les finestres amb llum em mostren interiors multicolors. Fa una estona la posta era vermella i lluminosa. Els edificis de totxana amb persianes blanques, unes obertes i altres tancades, em feien sentir un plaer, com en diria, arquitectònic. Llàstima que l'edifici del davant, aquesta mola lenticular que veieu a la fotografia, des de fa uns dies té les persianes amb molt mal estat. Què ha passat? Els hi falten làmines, no a una o a dues, a moltes. Això deu tenir una raó de ser, vaig pensar el primer dia que me'n vaig adonar, i vaig trucar a una veïna que hi viu. Em va dir que arran de la caiguda al carrer d'una d'aquestes làmines, i per evitar que d'altres caiguessin també, van venir uns homes que es van penjar a la façana i van treure totes aquelles que els hi van semblar poc segures. I així ha quedat. Com Kosovo.
Les làmines d'aquestes persianes són de "quita y pon" i si un no va amb compte, quan les neteja, pot deixar-les mal falcades i per això poden caure. Ara, si es tracta de que siguin ben segures, no hem de fer res més que enganxar-les amb pega. Ja no seran de "posa i treu" però no podran caure i no caldrà deixar les façanes malparades per in secula seculorum. Ara que portàvem uns anys tranquils, després de tenir les bastides desplegades durant tant de temps.